Experiències innovadores en educació infantil: tertúlies dialògiques literàries

     19 d’octubre del 2016 a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València un mestre i una mestra d’Educació Infantil, acompanyats per la mare d’una xiqueta de tres anys; ens visitaren per explicar-nos, des de la seua perspectiva, que són i com beneficien a la comunitat educativa les tertúlies literàries dialògiques. D’aquesta grata experiència hem pogut reforçar la idea que sense fonamentació teòrica no hi pot haver una bona pràctica. Però no sols ens justificaren el perquè de treballar mitjançant les tertúlies literàries dialògiques, sinó que ens mostraren com ells les aborden a les aules d’Educació Infantil. 

     Com tots sabem, les tertúlies literàries dialògiques són una de les ferramentes que més incideix en la competència lectora, sent accions que ofereixen els millor resultats acadèmics, socials i emocionals. Com ens mostraren a la xarrada es poden realitzar a qualsevol edat, emprant els clàssics de la literatura. Encara que no hagen sigut explícitament adaptats per a Educació Infantil. És més, ens ensenyaren com empren amb els més menuts i menudes adaptacions pensades, des de les editorials, per a l’alumnat d’Educació Primària.

     I per què els clàssics són els que s’han de llegir? Els clàssics universals aporten coneixement, vocabulari, història, qualitat literària, referents culturals, etc. Ens fonamentaren que cal llegir els clàssics perquè s’ha descobert que és necessari anar per davant en l’aprenentatge. És a dir, cal promocionar i andamiar les capacitats dels xiquets i xiquetes per a que apareguen. Per aconseguir-ho no podem mostrar a l’alumnat allò que creguem que pot comprendre, sinó que cal proporcionar-li coneixements més allà dels que hi té al seu abast. És imprescindible donar-li, doncs, un entorn d’oportunitats en el que, per exemple, aparega un vocabulari complex que no estiga present en el seu entorn directe.

     Ara bé la lectura ha de tindre sentit, necessita reflexió crítica amb un llenguatge igualitari. És a dir, que tots els argument tinguen el mateix valor. Llegir no és descodificar, és passar a un nivell de comprensió més elevat i per a possibilitar-ho cal un guia que ens ajude. La tertúlia ens permet aquest pas, generant creixement cognitiu perquè exigeix noves connexions neuronal. A més, ens destacaren els 7 principis en que es basen les tertúlies literàries dialògiques: escoltem i valorem les veus de tots/es per igual; sempre diem un perquè; ens respectem; animem i ajudem a que tots/es participen; quan parlem mirem a tots i totes; deixem pas a les següents intervencions i la professora hi pren nota de les intervencions per portar al dia el seguiment. 

     Pel que fa a les famílies, ens remarcaren que s’involucren en tot el procés de lectura a casa, animant i ajudant en les lectures de cada capítol, per a que després l’alumnat poguera participar a les tertúlies. A més a més observen com els xiquetes i xiquetes traslladen fins als seus desitjos i jocs allò aprés i llegit. Convertint-ho en part de la seua realitat. Ens mostraren com l’alumnat demandava excursions al llocs reals que havien aparegut als llibres i es motivaven amb aquestes tipus d’activitats.

     Aquestes tertúlies literàries dialògiques serien una vertadera innovació per alguns centres on sempre es llegeix de la mateixa manera, en la que l’alumnat sols practica la seua velocitat lectora i la còpia d’algunes parts del text. Encara que com observarem a la xarrada, és una realitat per alguns quants centres educatius que ens asseguren i ens mostren la possibilitat de portar-les a terme.