Carta a una maestra. Alumnos de Barbiana. Un llibre escrit en el passat amb contingut de hui.

     I si els problemes actuals no són tan nous com creiem? I si en realitat només els hem arrossegat i modificat fins a creure que són causa de les característiques socials i polítiques de hui? 

     El sistema educatiu mai ha aconseguit desfer-se de les distintes desigualtats socials, econòmiques, culturals, de sexe, familiars, etc. que envolten les nostres vides, el nostre país, el nostre món. Però és que, tal vegada, hauríem de deixar d'esperar que la desigualtat desaparega per mitjà d'una igualtat injusta dins les aules. Pot ser, hauríem de tractar aquesta desigualtat afrontant l'ensenyança de cada un dels nostres alumnes de manera única i personalitzada, perquè mai aconseguirem que tots els xiquets i xiquetes siguen iguals. I cal donar gràcies perquè la diversitat ens fa únics, ens enriquix i ens permet créixer dia a dia. 

    El sistema educatiu actual ha de guanyar en flexibilitat per a poder atendre tot l'alumnat de la manera precisa; s'han de formar als mestres en l'art d'adaptar les ensenyances a cada cas i deixar d’ensenyar-los la teoria si no va a anar acompanyada de la pràctica. Els mestres i les mestres passats, presents i futurs han de comprendre que per ser mestre cal la vocació i les ganes per aconseguir un món millor a través de l'esforç del dia a dia sense importar les circumstàncies. I és possible que un dia arribe l'esgotament, que estiguen cremats. Per a eixe dia també s'han de preparar i conscienciar, per a canviar la seua professió quan ja no es vegen capaços d'aportar res més al magisteri.

      Carta a una mestra és una crítica a un sistema educatiu que creiem ja molt vell i desfasat, però no obstant això en aquest relat podem trobar la descripció dels mateixos problemes que hui estan presents en molts, per no dir tots, els centres educatius. Però no sols culpa al sistema, sinó que també destaca la responsabilitat i el paper que els i les mestres juguen dins dels aspectes a millorar de l'educació. I a tot això afig les possibles solucions que des de l'escola de Barbiana proposen i apliquen. Això sí, amb un estil únic i un llenguatge a l'abast de tots, mostrant i deixant molt clar que a pesar dels errors de les escoles "La escuela siempre será mejor que la mierda" com va dir Lucio.