Workshop: evitar la disrupció en l’aula

     Workshop: evitar la disrupció en l’aula va ser una de les conferències que va tindre lloc el passat 19 d’octubre a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Abraham Fernández ens va proporcionar, de manera pràctica, unes nocions bàsiques sobre com portar a terme la resolució de conflictes a l’aula. Un aspecte fonamental a l'educació perquè en aparèixer les conductes disruptives es veu afectat el bon funcionament de l'aula. Així mateix, aquestes conductes són habituals a les aules, sent veritat que no totes es donen en el mateix grau. Mentre algunes només resulten molestes per al correcte desenvolupament de les sessions, unes altres poden arribar a ser perilloses per a l'alumnat, el cos docent i per a l'alumne o alumna que les estiga tenint. Si es dóna un comportament d'aquest tipus serà imprescindible que el professorat sàpiga actuar de forma adequada, aplicant les tècniques de contenció física abans de poder tractar les conductes disruptives.  

     Hem de ser conscients que qualsevol conducta és conseqüència de la suma d'un estímul i de l'emoció que es produeix com a conseqüència d'aquest. És a dir, la conducta és el resultat d'una vivència i per això a les aules hem de ser molt acurats amb les vivències que oferim al nostre alumnat. Per exemple, com diem les coses provocarà l'experimentació d'uns sentiments, per això devem estar molt atents a què diem i com ho diem, tractant de buscar un llenguatge sempre positiu. Així mateix, davant les conductes inadequades hem de saber com reaccionar perquè la nostra forma d'actuar afectarà als sentiments del nostre alumnat, determinant si les seves conductes inadequades cessaran o continuaran. Per aquest motiu Abraham sempre ens recorda la necessitat de deixar de costat els càstigs i oferir reforçaments positius, com les responsabilitats, per aconseguir millorar la conducta de l'alumnat atenent a les seues emocions.

     A més, el professorat per evitar les conductes disruptives haurà de ser empàtic, motivador i dinàmic, aportar un aprenentatge significatiu, escoltar de forma activa, ser positiu i tindre ganes d'educar. D'aquesta manera aconseguirà reconèixer les capacitats de cadascun dels seus i les seues alumnes per permetre'ls desenvolupar-les, mentre treballen en un clima relaxat i segur. Sent, sempre, conscient que qualsevol conducta es pot aprendre i que tot comportament té una causa, mai és dona perquè sí. De la mateixa manera, serà necessari que estiga capacitat o capacitada per realitzar preguntes poderoses que els permeten arribar a les causes que provoquen les conductes disruptives del seu alumnat. Sent precís treballar pel desenvolupament de la capacitat de resiliència, a través de treballar les emocions, per així proporcionar a tots els nens i nenes la possibilitat de superar aquelles emocions que ocasionen les seues pitjors conductes.

     Però no és solament la mestra o mestre el que ha de treballar per eliminar les conductes disruptives a l'aula, sinó que tot el centre ha d'esforçar-se per desenvolupar i assegurar el compliment d'un Pla de Convivència que permeta evitar el fracàs escolar de l'avui que es convertirà en el fracàs social del demà. I encara que s'ha de seguir treballant, en molts centres han sorgit tècniques innovadores que han permès abordar els problemes conductuals a l'aula. Alguns exemples són: les pràctiques restauratives; les aules socials i de convivència i els equips de mediació. Per aconseguir les millors conductes a l'aula tots els professionals de l'educació han d'esforçar-se per desenvolupar i aplicar mètodes i tècniques que els permeten treballar els sentiments a l’aula, de manera que les conductes que en ella succeeixen mai distorsionen el bon clima d’aquesta.

Experiències innovadores en educació infantil: tertúlies dialògiques literàries

     19 d’octubre del 2016 a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València un mestre i una mestra d’Educació Infantil, acompanyats per la mare d’una xiqueta de tres anys; ens visitaren per explicar-nos, des de la seua perspectiva, que són i com beneficien a la comunitat educativa les tertúlies literàries dialògiques. D’aquesta grata experiència hem pogut reforçar la idea que sense fonamentació teòrica no hi pot haver una bona pràctica. Però no sols ens justificaren el perquè de treballar mitjançant les tertúlies literàries dialògiques, sinó que ens mostraren com ells les aborden a les aules d’Educació Infantil. 

     Com tots sabem, les tertúlies literàries dialògiques són una de les ferramentes que més incideix en la competència lectora, sent accions que ofereixen els millor resultats acadèmics, socials i emocionals. Com ens mostraren a la xarrada es poden realitzar a qualsevol edat, emprant els clàssics de la literatura. Encara que no hagen sigut explícitament adaptats per a Educació Infantil. És més, ens ensenyaren com empren amb els més menuts i menudes adaptacions pensades, des de les editorials, per a l’alumnat d’Educació Primària.

     I per què els clàssics són els que s’han de llegir? Els clàssics universals aporten coneixement, vocabulari, història, qualitat literària, referents culturals, etc. Ens fonamentaren que cal llegir els clàssics perquè s’ha descobert que és necessari anar per davant en l’aprenentatge. És a dir, cal promocionar i andamiar les capacitats dels xiquets i xiquetes per a que apareguen. Per aconseguir-ho no podem mostrar a l’alumnat allò que creguem que pot comprendre, sinó que cal proporcionar-li coneixements més allà dels que hi té al seu abast. És imprescindible donar-li, doncs, un entorn d’oportunitats en el que, per exemple, aparega un vocabulari complex que no estiga present en el seu entorn directe.

     Ara bé la lectura ha de tindre sentit, necessita reflexió crítica amb un llenguatge igualitari. És a dir, que tots els argument tinguen el mateix valor. Llegir no és descodificar, és passar a un nivell de comprensió més elevat i per a possibilitar-ho cal un guia que ens ajude. La tertúlia ens permet aquest pas, generant creixement cognitiu perquè exigeix noves connexions neuronal. A més, ens destacaren els 7 principis en que es basen les tertúlies literàries dialògiques: escoltem i valorem les veus de tots/es per igual; sempre diem un perquè; ens respectem; animem i ajudem a que tots/es participen; quan parlem mirem a tots i totes; deixem pas a les següents intervencions i la professora hi pren nota de les intervencions per portar al dia el seguiment. 

     Pel que fa a les famílies, ens remarcaren que s’involucren en tot el procés de lectura a casa, animant i ajudant en les lectures de cada capítol, per a que després l’alumnat poguera participar a les tertúlies. A més a més observen com els xiquetes i xiquetes traslladen fins als seus desitjos i jocs allò aprés i llegit. Convertint-ho en part de la seua realitat. Ens mostraren com l’alumnat demandava excursions al llocs reals que havien aparegut als llibres i es motivaven amb aquestes tipus d’activitats.

     Aquestes tertúlies literàries dialògiques serien una vertadera innovació per alguns centres on sempre es llegeix de la mateixa manera, en la que l’alumnat sols practica la seua velocitat lectora i la còpia d’algunes parts del text. Encara que com observarem a la xarrada, és una realitat per alguns quants centres educatius que ens asseguren i ens mostren la possibilitat de portar-les a terme.

Educación en la igualdad de género. Cien propuestas de acción de Juan Escámez Sánchez; Rafaela García López; Cruz Pérez Pérez; Sandra M. Morales Mantilla i Victoria Vázquez Verdera

La igualtat de gènere, dret i obligació de tota la societat. L'educació ha de seguir lluitant per aconseguir-la.

     Educación en la igualdad de género. Cien propuestas de acción és un manual per a treballar a les aules d’Educació Bàsica la igualtat de dones i homes i eliminar la violència de gènere. El Pla que es presenta deixa al nostre abast 100 propostes d’acció, destinades a la consecució de 38 metes pensades des de la normativa jurídica sobre igualtat de gènere. Així mateix, cadascuna d'aquestes metes ha estat proposada pensant en les diverses àrees de l'educació escolar on cal treballar per aconseguir la igualtat efectiva de dones i homes. Aquestes àrees són: l'educació per a la igualtat efectiva d'homes i dones com a eix transversal i com a part central de l'educació per a una ciutadania justa i democràtica; les competències de l'alumnat; la formació i la implicació del professorat; la implicació dels equips directius dels centres i dels responsables de les polítiques educatives; la implicació de les famílies; i la cultura d’avaluació.

     En aquest manual trobem, doncs, una gran varietat de recursos, destinats a totes les etapes educatives i a tots els individus que constitueixen el Sistema Educatiu. Ens permet abordar la desigualtat, la qual per desgràcia encara existix, entre dones i homes a nivell social, personal, familiar, cultural, educatiu i professional. És imprescindible remarcar que la majoria de les propostes precisen d’un cost econòmic baix i molt poques d'elles exigeixen una inversió mitjana. Motiu pel qual tots els centres educatius podrien aplicar-les, si de debò desitjaren fer front a aquesta desigualtat vigent.  

     No obstant això, malgrat el gran treball realitzat en aquest Pla, m'agradaria indicar que moltes de les propostes es dirigeixen a l'alumnat d'Educació Primària i Secundària. Considere que haurien d'haver moltes més propostes per a l'etapa d'Educació Infantil. És en ella on comencem a reconèixer la nostra cultura, a identificar-nos amb un dels dos sexes i a observar cadascun dels rols que es distribueixen en les nostres famílies. Per això, pense que és en aquesta etapa en la que hauríem de començar a treballar la igualtat de dones i homes. És en aquest moment on es produeix el nostre desenvolupament personal, sent imprescindible que el Sistema Educatiu treballe per eliminar els estereotips i prejudicis que ens porten a la desigualtat de gènere. Però, cal destacar que encara que moltes de les propostes no es poden realitzar, tal i com s'exposen en el text, a les aules d'Educació Infantil; sí que és possible simplificar les tasques de l'alumnat i proporcionar suports per part del professorat perquè els més petits i petites puguen realitzar-les.

     Finalment, esmentar que aquest és un Pla més, dins de tot el compendi de programes destinats a treballar la igualtat de gènere a les aules. Però no hem d'oblidar que és només un recurs. Per aconseguir els objectius que ací es proposen i les metes explicitades és necessari que tota la comunitat educativa porte a terme el Pla, per seguir avançant en aquest camp social. Les tutories han de deixar d'utilitzar-se per reforçar les diferents àrees de l'aprenentatge contemplades en el currículum; i passar a emprar-se per tractar els aspectes de la vida real en els quals està present la desigualtat de gènere. Abordar a les aules la desigualtat entre dones i homes ha de deixar de ser una sèrie d'activitats puntuals que es realitzen per completar els espais buits i convertir-se en la qüestió essencial en cadascuna de les àrees curriculars.

Atando sentimientos con palabras de Cristóbal Gómez Mayorga

     Estem acostumats a experimentar sentiments molt diversos quan abordem la lectura d'un llibre. No obstant això, poques vegades el llibre ens fa reflexionar sobre aquestos. Atando sentimientos con palabras no sols ens fa sentir, sinó també reflexionar sobre allò que sentim. I ho fa emprant com a marc contextual experiències i situacions ocorregudes en l’aula d'Educació Infantil. 

     Moltes vegades a les aules ens centrem en aprendre i ensenyar a parlar i escriure sobre temes que considerem realment importants a nivell científic, cultural, lingüístic, etc. Oblidant un apecte encara més important, parlar sobre la vida i tots els sentiments que determinen la nostra forma de viure-la. En aquest llibre l'autor ens recorda que és imprescindible posar-li nom als sentiments i parlar i escriure sobre ells perquè com ens explica "Ponerles nombre es una forma de controlarlos, porque las palabras son lazos que atan los sentimientos y no dejan que se desboquen”.

     Tots nosaltres estem plens de sentiments que ens acompanyen dia a dia, però a més els xiquets i xiquetes estan començant a aprendre a gestionar-los. Per això, és imprescindible que disposen d'ambients segurs on se'ls permeta la lliure expressió, per a poder projectar-los amb el cos, la parla i l'escriptura. Tot això, a fi de crear els seus propis esquemes sentimentals on no hi hagen aspectes de la vida quotidiana que es convertisquen en tabú.

     Cristobal Gómez aborda en el seu curt, però intens relat els sentiments d'ira, vergonya, zels, enveja, por, alegria, tristesa, angoixa, afecte, amor i amistat sense deixar passar l'oportunitat de relacionar-los amb aspectes de les nostres vides tan quotidians i, al mateix temps, tan vetats als xiquets i xiquetes com són la sexualitat i la mort. Tot això, emprant la seua experiència educativa per a mostrar-nos de forma clara com la llengua enriquix i ens permet controlar els nostres sentiments, quelcom imprescindible per a viure de forma equilibrada i plena.

Carta a una maestra. Alumnos de Barbiana. Un llibre escrit en el passat amb contingut de hui.

     I si els problemes actuals no són tan nous com creiem? I si en realitat només els hem arrossegat i modificat fins a creure que són causa de les característiques socials i polítiques de hui? 

     El sistema educatiu mai ha aconseguit desfer-se de les distintes desigualtats socials, econòmiques, culturals, de sexe, familiars, etc. que envolten les nostres vides, el nostre país, el nostre món. Però és que, tal vegada, hauríem de deixar d'esperar que la desigualtat desaparega per mitjà d'una igualtat injusta dins les aules. Pot ser, hauríem de tractar aquesta desigualtat afrontant l'ensenyança de cada un dels nostres alumnes de manera única i personalitzada, perquè mai aconseguirem que tots els xiquets i xiquetes siguen iguals. I cal donar gràcies perquè la diversitat ens fa únics, ens enriquix i ens permet créixer dia a dia. 

    El sistema educatiu actual ha de guanyar en flexibilitat per a poder atendre tot l'alumnat de la manera precisa; s'han de formar als mestres en l'art d'adaptar les ensenyances a cada cas i deixar d’ensenyar-los la teoria si no va a anar acompanyada de la pràctica. Els mestres i les mestres passats, presents i futurs han de comprendre que per ser mestre cal la vocació i les ganes per aconseguir un món millor a través de l'esforç del dia a dia sense importar les circumstàncies. I és possible que un dia arribe l'esgotament, que estiguen cremats. Per a eixe dia també s'han de preparar i conscienciar, per a canviar la seua professió quan ja no es vegen capaços d'aportar res més al magisteri.

      Carta a una mestra és una crítica a un sistema educatiu que creiem ja molt vell i desfasat, però no obstant això en aquest relat podem trobar la descripció dels mateixos problemes que hui estan presents en molts, per no dir tots, els centres educatius. Però no sols culpa al sistema, sinó que també destaca la responsabilitat i el paper que els i les mestres juguen dins dels aspectes a millorar de l'educació. I a tot això afig les possibles solucions que des de l'escola de Barbiana proposen i apliquen. Això sí, amb un estil únic i un llenguatge a l'abast de tots, mostrant i deixant molt clar que a pesar dels errors de les escoles "La escuela siempre será mejor que la mierda" com va dir Lucio.

El Sitema Amara Berri: una manera diferent d'aprendre!

Una escola diferent pot existir, fins i tot un millor sistema d’educació és possible. Però cal creure en les seues possibilitats i treballar per aconseguir-lo.

     Loli Anaut, una mestra que al 1979 no sols va proposar una nova manera d’educar, sinó que a més la va portar a terme. El sistema Amara Berri es va desenvolupar en els últims anys del franquismes i hui compta amb 20 centres al País Vasc i han arribat alguns dels seus paràmetres a escoles de Canàries, Catalunya, Navarra i Zaragoza. En aquests centres es treballa mitjançant activitats centrades en l’aprenentatge per simulació de la vida quotidiana. Es tracta d’un sistema globalitzat i obert, on els processos vitals s’aborden mitjançant el joc i la imitació del món dels l’adults, buscant impulsar el desenvolupament de cada alumne. En compte de matèries utilitzen "grans activitats vitals” on les àrees del currículum s'interrelacionen per donar lloc a tasques pròximes i significatives per als alumnes. El coneixement no es parcialitza; la socialització és un element clau i es treballa de manera individual, cooperativa i col·lectiva; les activitats són escollides pels alumnes i s’empra el joc i les situacions quotidianes per al desenvolupament de competències. A més, l’alumnat no sols busca la informació per seleccionar-la, sinó que la mostra a la resta mitjançant els mitjos de comunicació social com la radio o la televisió.

     Els professors/es s’especialitzen en un departament i l’alumnat, lliurement, va rotant per les aules especialitzades que es divideixen en quatre zones de treball. L’alumnat és aquell qui realitza l’activitat de forma activa, investiga i exposa allò aprés. El debat permet a la comunitat educativa saber què funciona i què no als distints àmbits de la vida real. S’empra una metodologia on es essencial la individualització i la llibertat ja que és defensa la diversitat, de manera que cada alumne/a treballa al seu propi ritme i nivell; la diferència és considerada una qualitat i el joc està presenta a cada activitat. A més, es treballa per la socialització, la globalització, la investigació, la experimentació i la innovació. Les diferents edats no són una barrera, les famílies estan presents a cada moment i tota activitat complementària forma part del marc d’intervenció educativa. I és que la escuela no es nada diferente de la vida, en la vida las cosas no se aprenden parceladas, se aprende en situaciones. Si pretendemos que la escuela sea vida, la escuela debe proporcionar al alumnado, a los profesores/as y a todos los que convivimos en esta comunidad que viviendo podamos aprender (Elena Guerrero).

La consciencia de saber que solo vivimos donde tenemos los pies (Loli Anaut).

      Podeu trobar més informació sobre aquest sistema molt innovador, però amb una gran experiència aconseguida després de quasi 40 anys de dur treball, a http://blogs.elpais.com/escuelas-en-red/2015/09/sistema-amara-berri.html 

Educar i innovar amb expressió musical en la societat actual. Conferència d'Esther Ruiz Colom

     El passat 29 de setembre a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València vam tindre l'oportunitat d'assistir a la conferència Educar i innovar amb expressió musical en la societat actual. Aquesta va ser impartida per Esther Ruiz Colom professora de Didàctica de la Música de la Universitat de Burgos. En primer lloc, ens explicà que innovar no és fer coses noves, sinó fer les coses de sempre, però de forma diferent intentant aconseguir una millora. Ens va mostrar de forma senzilla i pràctica com integrar la música de manera efectiva a les aules d'Educació Infantil. Tindre aquests xicotets coneixements és important perquè resulta més efectiu que el tutor o la tutora siga qui treballe la música a l'aula ja que pot fer-ho tots els dies durant breus períodes de temps, tenint en consideració que els intervals d'atenció dels xiquets i xiquetes són breus. A més, pot incloure-la dins del projecte global que s'estiga abordant, aconseguint que es tracte d’un aprenentatge significatiu per a l’alumnat. 

     Així mateix, Esther Ruiz està realitzant projectes, conferències i programes de formació per apropar la música a totes les aules d'Educació Infantil perquè després de les seues investigacions ha conegut que en aquesta etapa educativa no es sol impartir música, ni tan sols amb l'especialista. De la mateixa manera, ha conegut que encara que els tutors i les tutores diuen treballar l'expressió musical, a les aules d'Educació Infantil, solen fer-ho de manera errònia. No perquè desitgen fer-ho així, sinó perquè no han rebut la formació necessària. Normalment, es diu treballar l'expressió musical quan es canta a les aules, però realment allò més habitual és emprar les cançons per a aprendre continguts com els dies de la setmana. No s'aborden aspecte musicals del cant com la prosòdia o la tècnica vocal. Les cançons es solen convertir en recitacions per part dels xiquets i xiquetes tractant d'aconseguir el to, normalment massa baix, del mestre o la mestra, podent provocar disfonies en l’alumnat.

    Ara bé, i què hem d'abordar per treballar de manera adequada l'expressió musical? La professora de Didàctica de la Música de la Universitat de Burgos ens explicà que dins de l'expressió musical trobem tres blocs: el desenvolupament de la percepció auditiva; la formació rítmica i la formació vocal i cant. Com ja hem indicat, a les aules es sol treballar en major mesura la música mitjançant la tasca de cantar cançons i en menor grau realitzant exercissis de percepció auditiva. No obstant això, a l’inici de les nostres vides tenim molt desenvolupada aquesta última capacitat i molt menys la capacitat vocal. Per això, hauríem de començar sempre a treballar la percepció auditiva ja que és un dels primers sentits que desenvolupem; és fonamental en l'educació musical i resulta imprescindible saber prestar atenció a la informació per a després poder expressar-se. Així mateix, la capacitat receptiva determinarà les possibilitats expressives. Per a això, podem emprar exercicis tan senzills com els de reconeixement de sons del nostre voltant o els que treballen diferències entre dos sons amb distint to. Tot amb la finalitat de treballar les diferències entre sentir i escoltar i saber captar els sons i les seues qualitats, la font de producció i la seua ubicació espacial.

     De la mateixa manera Esther Ruíz ens remarca que l'aprenentatge ha de realitzar-se a través del joc. A més, es pot emprar qualsevol objecte per a treballar l'altura, l’intensitat i la duració del so. Això es deu a que els xiquets i xiquetes són músics concrets, és a dir, per a ells tot pot produir música. Com que és imprescindible la diversió hem de plantejar-los activitats i tasques que es troben capaços de fer per aconseguir que tots avancen en el seu aprenentatge de forma adequada. D'aquesta manera aconseguirem que l'alumnat aprenga la base de l'expressió musical, escoltar. Per a després continuar amb la identificació, retenció, reproducció i, finalment, la creació d'expressions sonores.

     Cal dir que aquests blocs abans esmenats sovint no són treballats pels tutors i les tutores perquè al·leguen no saber fer-ho. Actualment, la formació musical es centra en la música i els coneixements teòrics sobre aquesta, en compte d'enfocar els esforços a abordar l'expressió musical. No obstant això, Esther Ruiz ens recorda que no importa allò conegut sobre música, sinó que podem i sabem fer amb el que coneixem. Per aquest motiu, Esther Ruíz té a l'abast de tots un blog on podem obtenir una gran varietat de recursos que ens permetran treballar de forma senzilla la música a l'aula. Tots els recursos els podem trobar  al blog http://www.aclaseconmusica.com/.

     

     Crec que cada vegada la música té menys consideració dins les aules. S'al·lega que aquells i aquelles que vulguen aprendre quelcom sobre ella poden formar-se fora, però des del meu punt de vista és imprescindible que tots els xiquets i xiquetes tinguen l’oportunitat de conèixer-la i gaudir-la, fet impensable si les escoles públiques no treballen per aconseguir-ho. No sols perquè ens oferix habilitats sensorials i motrius i coneixements culturals; sinó perquè, a més, ens permet expressar-nos quasi tant o més que les paraules. Amb la música podem treballar els sentiments i les emocions, elements claus del nostre desenvolupament. Per això, considere essencial que aquestes pràctiques musicals es porten a terme a les aules d'Educació Infantil, però sense oblidar que per aconseguir-ho cal formar els docents, aspecte clau en tota innovació que es vulga portar a terme, d'aquesta manera afrontaran amb més seguretat les seues intervencions i les seues experiències a l'aula a nivell musical. Espere que en un futur no molt llunyà aquestes innovacions estiguen presents a tots els centres educatius. M’il·lusiona pensar que algun dia hi haurà una reforma educativa on totes les arts siguen considerades i valorades com els correspon.