Plantando semillas. La práctica del mindfulness con niños de Thich Nhat Hanh

     I si hi haguera altra manera de veure el món? Series capaç d’aconseguir-ho? Ho serien els xiquets i xiquetes del teu voltant?

  Thich Nhat Hanh (1926) monge budista zen vietnamita i pacifista, és el pare del Budisme compromès. Activista per la pau i nominat al Premi Nobel per aquest motiu. Autor de més de 100 llibres i un dels més citats en el moviment mindfulness. En espanyol hi ha traduïts més de 40 llibres seus sobre diferents temes relacionats amb la consciencia plena. En la seua obra Plantando semillas. La práctica del mindfulness con niños ens ofereix els coneixements i principis bàsic sobre el mindfulness o consciència plena i una gran varietat d’activitats per poder treballar-la pel nostre compte i practicar-la amb els xiquets/es del nostre voltant. El seu objectiu és aconseguir que els adults, i entre ells el professorat, puga ensenyar la consciència plena a partir de la pròpia experiència. El mindfulness és explicat, ací, com aquella ferramenta que permet aprendre habilitats que encoratgen la pau en el interior i en el món que ens rodeja.

    Amb aquest llibre podem reflexionar sobre com abordem les nostres vides i com hi podem millorar la forma de fer-ho. Ens ajuda a entendre de manera diferent tot el que ens rodeja i plantejar-nos una manera d’educar molt distinta. No resulta complicat de llegir, però per a gaudir-lo s’ha d’emprar el que t’ensenya, és a dir, aplicar la consciència plena. A més, s’ha de llegir amb la ment oberta, disposada a entendre la realitat d’una altra manera. Així mateix, crec que per veure els seus aspectes positius hi ha que, almenys, aplicar algunes de les meditacions proposades. L’autor ens ofereix, doncs, una visió molt profunda de la vida. Després d’haver-ho experimentat per mi mateixa considere que la meditació de la consciència plena, no necessàriament entesa des d’una perspectiva religiosa, ens pot ajudar a ser més feliços; a viure en harmonia amb nosaltres mateixos i els demés i a fer front als aspectes de la vida, tant quotidians com excepcionals, d’una manera més adequada per al nostre benestar psicològic i físic. Comparteix amb ell la idea que aplicar el mindfulness a les aules és una bona elecció si desitgem que el nostre alumnat siga feliç i arribe a construir una millor societat en el futur. 

     Per finalitzar, escric ací tres idees, per a mi essencials, del text que donen resposta a les preguntes inicials d’aquesta breu reflexió. Espere que amb elles no sols vos anime a llegir el llibre; sinó també a realitzar, encara que siga menuda, alguna de les meditacions que hi trobem en ell.

• Saber que nunca hemos nacido y que nunca moriremos nos impide estar tristes y asustados, nos proporciona una forma de consolar a nuestros amigos y familiares, nos recuerda que debemos cuidar a los demás porquè vivimos en ellos y que debemos cuidarnos también, porqué los demás viven en nosotros.
• Todos tenemos una idea de la felicidad y creemos que, si no podemos conseguir esto o aquello o que si no podemos cambiar tal o cual cosa, no podremos ser felices. Es este compromiso con una determinada idea de la felicidad el que nos impide estar en paz con nosotros mismos. Tratamos de hacer algo y de conseguir algo, pero la felicidad ya está aquí, como también lo están todas las condiciones que necesitamos para hacer felices. Lo único que nos hace falta es reconocerlas.
• Los niños… Estar presentes es para ellos más sencillo que para los adultos. Como no piensan tanto en el pasado y el futuro, pueden dirigir fácilmente su ateción hacia algo en el momento presente.