Hoy empieza todo de Bertrand Tavernier

       Hoy empieza todo es va estrenar el 1999. Pel·lícula francesa de Bertrand Tavernier en la qual es narra la vida d'un professor i director d'una Escola d'Infantil. Una denúncia social cinematogràfica acompanyada per la literatura, la poesia i l'art. En ella l'autor reflecteix les tragèdies d'un poble obrer que s'ha sumit en la pobresa per l'arribada de la desocupació. Desembocant finalment en la desestructuració familiar, on els xiquets i xiquetes queden desemparats en les espirals de fam, drogues i violència que troben en les seues llars. En la pel·lícula s'explica com un jove professor, amb una infància complicada a les seues esquenes, tracta de fer tan bé com li és possible la seua tasca com a mestre. Sense deixar de costat les funcions socials que el seu entorn li reclama en un crit apagat pel dolor. Al seu costat es troba amb mestres cansades de lluitar, esgotades per les grans ràtios i les aclaparadores lleis educatives i desesperades al veure com la societat deixa sense cura ni protecció als xiquets i xiquetes. Tot açò, els fa perdre la il·lusió per tractar d'aconseguir un món millor. 

      En la seua lluita incansable Daniel, el mestre, es troba amb l'ajuda de molts i les traves de molts més. Entre ells, el poder polític que solament sap justificar els seus errors amb la falta de recursos econòmics i ofegar als que lluiten pels drets i llibertats dels més pobres; penalitzant-los i castigant-los econòmica i socialment. Amb la finalitat que abandonen la seua lluita; o bé que es posicionen en la comoditat que els asseguren. Sempre que no causen conflictes, ni intervinguen en més del que els correspon. Però no pensem que aquesta és una història del passat. El que ací mostra segueix sent una realitat en molts llocs del nostre país. I és encara més greu si ens parem a mirar els països en vies de desenvolupament. La infància segueix sent la gran oblidada. Molts no reben els aliments essencials, ni viuen sota els nivells de salubritat necessaris en les seues llars. I ja no parlem de l'atenció educativa. Aquesta que discrimina als pobres res més nàixer i els espenta a anar sempre per darrere. I és que l'Educació Infantil, la més important per al desenvolupament, segueix sent un luxe. Sembla ser que els xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys que no han tingut la sort de nàixer en llars acomodades no existeixen.

     No obstant açò, segueixen existint professionals de l'àmbit social i educatiu que cerquen millorar la qualitat de vida dels infants més desemparats. Dediquen més temps del que en els seus contractes s'estableix i aborden qüestions fora del seu rang professional. S'ha de seguir treballant per assegurar tots els drets i llibertats de la infància. És necessari convèncer a la societat de la importància de ser bondadosos i de protegir als més xicotets i xicotetes. Pel que és imprescindible educar i atendre a la primera infància. Durant aquesta els xiquets i xiquetes són més vulnerables i, al mateix temps, presenten una major plasticitat cerebral que els permet aprendre a un ritme vertiginós. Per això és una fase molt decisiva, en la qual l'atenció integral als més xicotets/es permetrà fer front als problemes i injustícies derivats de la pobresa, la iniquitat i l'exclusió social. Una atenció mèdica, educativa i social assegurada per a tots en les primeres etapes del creixement permetrà que els xiquets i xiquetes desenvolupen al màxim les seues capacitats i personalitat, aconseguint una societat adulta més equilibrada i sociable.

       No ens rendim! Tot esforç mai és en va. Sempre aconseguirem alguna millora, encara que siga microscòpica. I si no és així, almenys aprendrem de les nostres errades per a no cometre-les de nou.