Com a futurs docents coneguem la necessitat de voler a l’alumnat i a la nostra professió i de fer-ho correctament. Som conscients de la gran responsabilitat que comporta el nostre ofici, per altra banda poc valorat per la societat i les autoritats polítiques. No obstant això, no hem desterrat la nostra vocació. Tanmateix, sabem que serà essencial formar-nos i millorar contínuament en la pròpia pràctica educativa. Però estem convençuts que la nostra professió juga un paper imprescindible en la societat del demà i volem participar, o almenys intentar-ho, en eixa millora que molts/es busquem aconseguir.
En aquesta obra literària hi trobem totes aquestes reflexions partint de les problemàtiques educatives del Brasil de fa més d’una dècada, vigents encara en l’actual món educatiu del nostre país. Amb una serie de consells, exhortacions i recomanacions Freire, ens fa pensar sobre les accions, actituds i idees relacionades amb el món educatiu a les que haurem de fer front a les aules. Aborda des de la necessitat d’un bon reconeixement a nivell polític, social, familiar i dels propis docents de la tasca de ser mestra/e; fins a la importància d’entendre que saber i créixer són dos elements inseparables, motiu pel qual no podrem ignorar-los a l’escola.
Deu reflexions sobre la necessitat de saber llegir el nostre entorn i les paraules que l’acompanyen; la importància de gestionar la por per a que no ens paralitze a l’aula davant les dificultats i inseguretats; la rellevància d’estudiar magisteri pels motius adequats; i les qualitats que hem de treballar com a mestres remarcant la humilitat, la valentia, la confiança en nosaltres mateixos i els demés, el sentit comú, la cura per l’amor, la tolerància, la convivència dins dels límits democràtics, la seguretat, la paciència i l’alegria de viure. A més, de deliberar sobre com de necessari és mostrar a la classe els propis sentiments i desconeixements, sense que això ens reste valor com a docents; la importància d’establir bones relacions entre professorat i alumnat per poder escoltar i ser escoltats; i l’obligació de respectar la cultura i l’educació del nostre alumnat i conèixer el seu context en el que haurem de basar el nostre treball. Tot això, sense perdre mai la nostra disciplina en la formació continua que servirà a l’alumnat com un exemple a seguir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario