lunes, 6 de marzo de 2017

Cartas a quien pretende enseñar de Paulo Freire

      Com a futurs docents coneguem la necessitat de voler a l’alumnat i a la nostra professió i de fer-ho correctament. Som conscients de la gran responsabilitat que comporta el nostre ofici, per altra banda poc valorat per la societat i les autoritats polítiques. No obstant això, no hem desterrat la nostra vocació. Tanmateix, sabem que serà essencial formar-nos i millorar contínuament en la pròpia pràctica educativa. Però estem convençuts que la nostra professió juga un paper imprescindible en la societat del demà i volem participar, o almenys intentar-ho, en eixa millora que molts/es busquem aconseguir. 

     En aquesta obra literària hi trobem totes aquestes reflexions partint de les problemàtiques educatives del Brasil de fa més d’una dècada, vigents encara en l’actual món educatiu del nostre país. Amb una serie de consells, exhortacions i recomanacions Freire, ens fa pensar sobre les accions, actituds i idees relacionades amb el món educatiu a les que haurem de fer front a les aules. Aborda des de la necessitat d’un bon reconeixement a nivell polític, social, familiar i dels propis docents de la tasca de ser mestra/e; fins a la importància d’entendre que saber i créixer són dos elements inseparables, motiu pel qual no podrem ignorar-los a l’escola. 

     Deu reflexions sobre la necessitat de saber llegir el nostre entorn i les paraules que l’acompanyen; la importància de gestionar la por per a que no ens paralitze a l’aula davant les dificultats i inseguretats; la rellevància d’estudiar magisteri pels motius adequats; i les qualitats que hem de treballar com a mestres remarcant la humilitat, la valentia, la confiança en nosaltres mateixos i els demés, el sentit comú, la cura per l’amor, la tolerància, la convivència dins dels límits democràtics, la seguretat, la paciència i l’alegria de viure. A més, de deliberar sobre  com de necessari és mostrar a la classe els propis sentiments i desconeixements, sense que això ens reste valor com a docents; la importància d’establir bones relacions entre professorat i alumnat per poder escoltar i ser escoltats; i l’obligació de respectar la cultura i l’educació del nostre alumnat i conèixer el seu context en el que haurem de basar el nostre treball. Tot això, sense perdre mai la nostra disciplina en la formació continua que servirà a l’alumnat com un exemple a seguir.

sábado, 4 de marzo de 2017

Una nova perspectiva del nostre cos

I si les nostres paraules i somriures pogueren millorar la nostra salud?
I si existira un estrès bo?
I si les nostre emocions pogueren modificar els nostres gens?
I si tot això ho sabérem de manera científica? Ens faria replantejar-nos el currículum del nostre Sistema Educatiu?

Ací us deixe l’entrevista al Doctor Mario Alonso Puig del programa de radio Perros de la Calle. Espere que hi tingueu temps escoltar-la i gaudir-la. 


La pregunta no es si podemos ser más felices en la vida o podemos cambiar, la pregunta es si estamos dispuestos hacer lo necesario para ser más felices i para cambiar, si estamos dispuestos a aguantar inseguridades e incomodidades para descubrir realmente la grandeza que está en todos nosotros”. 

miércoles, 1 de marzo de 2017

Coeducar en la escuela infantil. Sexualidad, amistad y sentimientos de Xabier Iturbe Gabikagogeaskoa

     Els temes del títol s’haurien d’abordar a les aules cada dia. Però pel contrari, en moltes d’elles, resulten tabú. No sóc cap experta, ni tampoc tinc clar com tractar la sexualitat a l’aula des de totes les vessants proposades en aquest llibre; incloent el plaer corporal al que tant ens aterra fer front. Però hem d’oblidar els pudors de l’edat adulta i parlar sobre ells des d’Infantil. Certament, hi ha xiquetes que sofrixen maltracte de gènere; els abusos a menors i entre ells són reals; i els adolescents inicien les seues relacions sexuals entre els 14 i 20 anys. És per tot això, que no podem esperar-nos a finals de l’Educació Secundària per dialogar sobre la sexualitat ja que perdrem un temps molt valuós. Per protegir-los dels abusos, desigualtats i malalties cal que l’Educació i coeducació sexual s’inicie amb l’Educació Infantil. 

     Aquest llibre oferix una visió que ens permetrà comprendre com d’important és dialogar sobre el sexe, la sexualitat i la coeducació sexual per tal de crear contextos d’aprenentatge en els que es potencie el coneixement i la convivència activa, compromesa i igualitària entre homes i dones. En ell es planteja com de necessari és el paper de l’escola per tal de crear situacions socials on establir una comprensió compartida del nostre entorn, enriquit per la diversitat. Hem d’emprar els diàlegs per arribar a enteniments i consensos, superant les desigualtats. Sent precís realitzar un nou plantejament del currículum per abordar la sexualitat des d’una perspectiva més àmplia que no sols incloga el paradigma de la reproducció, sinó també del fet sexual humà. La coeducació sexual ha de ser una peça clau des de l’Educació Infantil; permetent a les famílies participar en els projectes coeducatius per comprendre les relacions humanes des de la convivència i l’enteniment.

     Es reflexiona, doncs, sobre la sexualitat infantil; sempre des d’una perspectiva de comprensió on l’afecte, els desitjos, el plaer i l’amor es presenten com a elements essencials de la vida de tot ésser humà. Les influencies socials i culturals marcades pels estereotips sexuals han de veures desterrades per l’aprenentatge de la corresponsabilitat; establint-se relacions basades en el compromís, els acords i el repartiment equilibrat de tasques i responsabilitats. Per assolir-ho ens ofereix una serie d’unitats didàctiques, petits projectes i tallers integrals. Una bona base per tractar a l’aula els àmbits següent: el cos sexuat i l’adquisició de la identitat sexual; la manifestació de la sexualitat mitjançant l’afecte, el desitj, el plaer i l’amor; i la igualtat i la cura com la base d’una bona convivència entre xiquetes i xiquets. Proposant-nos, per finalitzar, alguns consells i exemples per formar i assegurar la participació del familiars en els projectes de coeducació sexual.