viernes, 10 de febrero de 2017

Parlem de música. Què suposa per al nostre desenvolupament? Una opinió com a persona i futura docent.

   La música és essencial en les nostres vides, durant totes les nostres etapes. Abans de nàixer ja notem el ritme, moviment, tonalitats i melodies del cos de la nostra mare i de l'exterior. En nàixer ens bressolen amb moviments rítmics i cançons entonades amb el major amor del món, l'amor de la nostra família. Amb les cançons de l'escola aprenem infinitat de coneixements necessaris per al dia a dia i descobrim altres melodies que ens acompanyaran en els millors i pitjors moments de la nostra adolescència. Explicat així a grans trets. Clarament, el procés d'aprenentatge i gaudiment de la música és més llarg i consta de moltes etapes. Algunes d'elles, ni tan sols tenim l'oportunitat de gaudir-les. 

     La música ens fa feliços, permetent-nos desenvolupar habilitats i intel·ligències extraordinàries per a viure. Per açò, la nostra família, en particular, i la societat, en general, han d'ensenyar-nos més sobre ella. I parle des de la pròpia experiència. Quan la teua família ha crescut i t'ha ensenyat a estimar la cultura d'un poble en la qual conviuen dues bandes de música, dues de cornetes i infinitat de grups musicals; la música comença a interessar-te, a atrapar-te. Vols saber més i millor perquè t'obrirà les portes d'un món on es comparteix un mateix aprenentatge, tema de conversa, activitat d'oci i amor per l'art. Llavors decideixes formar part d'una nova família més gran, la teua escola de música. Ara bé, les famílies han de ser conscients que l'educació musical bàsica no ha de cercar un saber professional, sinó un desenvolupament integral que ens permetrà adquirir altres coneixements. No obstant açò, moltes famílies no ho veuen així, els envaeix el pànic de la titulitis. Però estic segura que s'equivoquen. La música es gaudeix, i molt, encara que no sigues professional; aportant-te valors que d'una altra forma no podries aprendre.

    De la mateixa manera, considere que el paper dels educadors és indispensable. Està en la nostra obligació suplir aquelles necessitats que en moltes ocasions les famílies no poden satisfer. Per a fer-ho hem de treballar en equip, els mestres especialistes i generalistes hem de mantenir-nos en contínua coordinació per a aprendre uns dels altres. Finalment, considere que per a poder transmetre el gust per la música, igual que fem amb el de la lectura, hem d'escollir obres i cançons de tot tipus i estil; però que ens agraden i apassionen, a més de posseir una gran qualitat musical. Tot açò, perquè no podem pretendre despertar l'interès en alguna cosa que a nosaltres no ens apassiona. Encara que sent conscients que per a descobrir la “bona” música és necessari conèixer les dolentes. No oblidem que per a saber què és la felicitat hem de conèixer primer què és la tristeza.

     I per si esteu buscant informació sobre la música a l’Educació Infantil hi tenim el llibre: La música en la escuela infantil (0-6) de Judith Akoschky, Pep Alsina Masmitjà, Maravillas Díaz Gómez, Andrea Giráldez Hayes i l’editorial Graó.

sábado, 4 de febrero de 2017

La magia de leer de José Antonio Marina i María de la Válgoma

                                                           
     La mágia de leer és un llibre on la lectura es presenta com un aspecte fascinant, màgic i necessari per a la nostra vida. Per això, es realitza una reflexió sobre com han canviat els nostres desitjos i interessos en relació amb la lectura i ens presenta les causes que han provocat el desinterès pels llibres. Tot això, per oferir als pares i mares, mestres de primària i professors/es de secundaria pautes per a que la ciutadania futura recupere el gust per llegir. Les receptes màgiques que es presenten tracten d’oferir recursos per a aconseguir que els més menuts i menudes comencen a gaudir dels llibres i adquirisquen l’hàbit lector. Sempre justificant la importància de intentar-ho i aconseguir-ho. Les sis receptes màgiques que es presenten per a animar als més joves a llegir són: contagiar el nostre entusiasme per la lectura mitjançant una retòrica apassionant; proporcionar bons exemples lectors perquè els éssers humans tendim a imitar a aquells que volem o admirem; premiar els bons comportaments en la lectura amb l’afecte, l’acceptació i el reconeixement dels èxits; crear hàbits de lectura que es convertiran en aficions; tractar de modificar el sistema de creences per tal d’eliminar els prejudicis sobre la lectura; i facilitar els processos lectors, evitant que es desanimen en els moments complexos.

     El llibre consta de set breus, però intensos capítols en els que es parla sobre com recuperar la màgia de llegir. La lectura es presenta com la manera de conèixer el món, gracies a la màgia del llenguatge que ens permet comunicar-nos i a la escriptura que ens permet immortalitzar el saber. Llegir possibilita la transmissió de coneixements, sentir i divertir-nos. Per això, és una afició antiga que ens allibera de la esclavitud, paràlisis y ceguera del món. També, al llibre es reflexiona sobre la realitat de la lectura; llegim més que mai perquè hi ha menys analfabets, un major accés als llibres en diversos formats i la possibilitat de trobar-los gratuïtament. Però llegim menys del que deuríem i del que podríem. La lectura ha de competir contra altres entreteniments com la televisió o el cinema que necessiten menys esforç per a gaudir-los. A més, llegir és un procés complex on apareixen diverses dificultats, entre les que trobem la falta de comprensió. Tanmateix, s’aborden els motius pels que la lectura és necessària. Ens permet apoderar-nos’en del llenguatge essencial per a nosaltres perquè la nostra intel·ligència, cultura i convivència és lingüística. És el llenguatge el que ens permet comunicar-nos amb els demés i amb nosaltres mateixos, per poder gestionar els nostres sentiments, opinions i actuacions.

     Tanmateix, a l’obra se’ns explica la importància d’aconseguir que els xiquets/es no sols desitgen llegir, sinó que a més ho vulguen perquè això significarà que tenen la voluntat per a fer-ho, que existeix una motivació que els anima a realitzar-ho. Es proposen una serie de pautes per aconseguir que els pares i mares creen amb els fills/es l’hàbit lector, ajudant-los a descobrir-lo quan més prompte millor i remarcant-se l’importància de compartir moments de lectura. També, s’ofereixen una serie de pautes per promoure-la i iniciatives d’animació lectora que acompanyaran el fascinant procés d’aprendre a llegir. Per últim, s’anima als docents de secundaria a no abandonar els projectes d’animació lectora. L’adolescència és una etapa complicada i cal seguir motivant a l’alumnat per a que vulga llegir. Aquest llibre ens ofereix, doncs, una serie de pautes per treballar la lectura en la llar, l’escola i l’institut. Tots hem de participar en promocionar el goig per llegir.

     I com es diu al llibre Enseñar es crear. Es invención, ingenio, innovación, gracia, tenacidad. Motiu pel qual els docents mai hem de rendir-nos si de veritat volem que el nostre alumnat gaudisca de La magia de leer. A més, mai haurem d’oblidar que El hombre que lee en voz alta nos eleva a la altura del libro. ¡da realmente de leer!. Per això, no podem abandonar la costum de llegir al nostre alumnat. Escollir un llibre, triar el millor passatge i llegir-lo dins l’aula; tractant de transmetre mitjançant la modulació de la veu i la gesticulació tot el que a nosaltres ens provoca; és, per a mi, la millor manera de despertar en el nostre alumnat la curiositat per llegir, per descobrir el que els llibres ens poden provocar i crear un hàbit lector, desenvolupant el seu gust per la lectura.

     Per concloure, m’agradaria deixar-vos un curt Los Fantásticos Libros Voladores del Sr. Morris Lessmore. On els llibres cobren vida i es converteixen en els sanador d’una realitat que s’ha tornat obscura i freda. Un curtmetratge dirigit per l’autor i il·lustrador William Joyce i el co-director Brandon Oldenburg, produït pels Estudios Moonbot al 2011.