L’estimulació sensorial a les escoles

    L’estimulació sensorial té una gran importància en el desenvolupament social, personal i professional del nostre alumnat. Els sentits ens proporcionen tota la informació que s’hi troba al nostre entorn i resulta imprescindible adquirir les ferramentes per poder captar, analitzar i interpretar els estímuls sensorials. És per això, que com a futures docents hem d’estar conscienciades de la necessitat de treballar a l’aula activitats que permeten als xiquets i xiquetes conèixer de forma plena les seues percepcions sensorials. Cal dir que tots els sentits s’han d’estimular i no podem abandonar aquestes practiques pedagògiques d’estimulació quan arribem a l’Educació Primària, ni deixar-les exclusivament en mans del pares/mares o tutors. 

       Hem de cercar i crear activitats sensorials que permeten a l’alumnat desenvolupar-se de manera plena. Per a fer-ho trobem molts recursos de caire més o menys acadèmic i pràctic a la xarxa, les revistes educatives i els llibres acadèmics; com per exemple: Material sensorial (0-3 años). Manipulación y experimentación o La educación sensorial en la escuela infantil. Activitats com: contes amb llanternes, espectacles de llum màgica, les taules de llum, la creació de plans de sabors, la composició amb aromes naturals, Marc Pol, la identificació i memorització sonora, l’elaboració de la massa de neu, l’elaboració de la massa líquida i l’elaboració de la plastilina permetran al alumne descobrir, entendre, aprendre i gaudir amb els sentits.

Escuela Infantil Principe Valiente de Manises

        I si després d’aconsellar-vos el llibre de Summerhill de A.S. Neill us presente una escola de l’avui feta a mesura dels xiquets i xiquetes?

      

    El dimecres 5 d’abril, la classe de 2nT de magisteri de la Facultat de València vam tindre l’oportunitat de visitar la Escuela Infantil Principe Valiente de Manises gràcies al professor de l’assignatura d’Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents. Aquesta Escola Infantil feta per als més menuts, de 0 a 3 anys, ens mostra les possibilitats a l’abast de qualsevol escola. L’edifici es troba en un continu canvi, la seua decoració varia sovint gràcies a l’exposició dels projectes que realitza l’alumnat i les aules van adaptant-se a les noves necessitats i metodologies, d’elles han començat a desaparèixer les taules i cadires per a que l’alumnat puga moure’s activament. A més, els horts menuts de cada classe s’adapten a les idees sorgides cada curs; l’espai d’esbarjo compta amb gran quantitat d’elements naturals, joguines, infraestructures de joc i, fins i tot, amb un menut laberint; i tenen un hort escolar; un menjador acollidor, sense coberts de plàstic, fidel a la realitat; i una sala que actualment es centra en elements lluminosos. Però això no és tot, el professorat acompanya amb la seua pedagogia la innovació de l’espai educatiu. Mestres que hi tenen cura de l’afecte, el moviment i el llenguatge de l’alumnat mentre generen experiències i proporcionen problemes per a que l’aprenentatge significatiu s’hi done amb l’experiència de créixer en una escola activa.

      

     Una centre educatiu que ens mostra la possibilitat d’aconseguir allò desitjat. Pensat, fet i dedicat als infants, les seues necessitats i el seu aprenentatge lliure i feliç. Un exemple de com és possible millorar el nostre sistema educatiu si de veritat ho volem. Però sense oblidar que exigeix una gran dedicació i constància.

        

Summerhill: un punto de vista radical sobre la educación de los niños de A. S. Neill

El llibre d’una utopia convertida en realitat. 

      Sovint pensem que aquella escola ideal per a nosaltres no pot existir. No obstant això, en aquest llibre es presenta una educació gens convencional on la llibertat i la felicitat són els principals objectius. Una escola en la que el sexe no es tema tabú i l’assistència a les classes és opcionals. Respectar els interessos de l’alumnat ací no es presenta com una possibilitat, sinó com una obligació. Una escola creada el 1921 per A.S.Neil que va trencar amb l’educació tradicional del moment, però que sols va ser l’excepció que confirmava la regla. I és que avui encara ho llegim amb escepticisme perquè estem quasi segurs que seria impossible portar a terme un projecte així dins les nostres escoles públiques. 

        Cada vega s’exigeix més per menys a nivell legislatiu; la societat no dubta en expressar les seues opinions i posar en qüestió el treball del professorat; les ràtios són més grans; i els recursos personals, materials i físics són cada vegada més escassos. La societat és mou a un ritme que l’escola no ha aconseguit seguir i preparem a l’alumnat per a un futur incert donant-los cada vegada coneixement més desorganitzats i desvinculats de la realitat. Però no tot és negatiu. Hi ha escoles, professorat i famílies que continuen lluitant per millorar l’educació dels futurs ciutadans i aquest és un llibre que ens ajudarà a reflexionar sobre les nostres futures pràctiques com docents, pares/mares i membres de la nostra societat.  

Cartas a quien pretende enseñar de Paulo Freire

      Com a futurs docents coneguem la necessitat de voler a l’alumnat i a la nostra professió i de fer-ho correctament. Som conscients de la gran responsabilitat que comporta el nostre ofici, per altra banda poc valorat per la societat i les autoritats polítiques. No obstant això, no hem desterrat la nostra vocació. Tanmateix, sabem que serà essencial formar-nos i millorar contínuament en la pròpia pràctica educativa. Però estem convençuts que la nostra professió juga un paper imprescindible en la societat del demà i volem participar, o almenys intentar-ho, en eixa millora que molts/es busquem aconseguir. 

     En aquesta obra literària hi trobem totes aquestes reflexions partint de les problemàtiques educatives del Brasil de fa més d’una dècada, vigents encara en l’actual món educatiu del nostre país. Amb una serie de consells, exhortacions i recomanacions Freire, ens fa pensar sobre les accions, actituds i idees relacionades amb el món educatiu a les que haurem de fer front a les aules. Aborda des de la necessitat d’un bon reconeixement a nivell polític, social, familiar i dels propis docents de la tasca de ser mestra/e; fins a la importància d’entendre que saber i créixer són dos elements inseparables, motiu pel qual no podrem ignorar-los a l’escola. 

     Deu reflexions sobre la necessitat de saber llegir el nostre entorn i les paraules que l’acompanyen; la importància de gestionar la por per a que no ens paralitze a l’aula davant les dificultats i inseguretats; la rellevància d’estudiar magisteri pels motius adequats; i les qualitats que hem de treballar com a mestres remarcant la humilitat, la valentia, la confiança en nosaltres mateixos i els demés, el sentit comú, la cura per l’amor, la tolerància, la convivència dins dels límits democràtics, la seguretat, la paciència i l’alegria de viure. A més, de deliberar sobre  com de necessari és mostrar a la classe els propis sentiments i desconeixements, sense que això ens reste valor com a docents; la importància d’establir bones relacions entre professorat i alumnat per poder escoltar i ser escoltats; i l’obligació de respectar la cultura i l’educació del nostre alumnat i conèixer el seu context en el que haurem de basar el nostre treball. Tot això, sense perdre mai la nostra disciplina en la formació continua que servirà a l’alumnat com un exemple a seguir.

Una nova perspectiva del nostre cos

I si les nostres paraules i somriures pogueren millorar la nostra salud?

I si existira un estrès bo?

I si les nostre emocions pogueren modificar els nostres gens?

I si tot això ho sabérem de manera científica? Ens faria replantejar-nos el currículum del nostre Sistema Educatiu?

Ací us deixe l’entrevista al Doctor Mario Alonso Puig del programa de radio Perros de la Calle. Espere que hi tingueu temps escoltar-la i gaudir-la. 

https://www.youtube.com/watch?v=rqyzmu_5uOw

“La pregunta no es si podemos ser más felices en la vida o podemos cambiar, la pregunta es si estamos dispuestos hacer lo necesario para ser más felices i para cambiar, si estamos dispuestos a aguantar inseguridades e incomodidades para descubrir realmente la grandeza que está en todos nosotros”. 

Coeducar en la escuela infantil. Sexualidad, amistad y sentimientos de Xabier Iturbe Gabikagogeaskoa

     Els temes del títol s’haurien d’abordar a les aules cada dia. Però pel contrari, en moltes d’elles, resulten tabú. No sóc cap experta, ni tampoc tinc clar com tractar la sexualitat a l’aula des de totes les vessants proposades en aquest llibre; incloent el plaer corporal al que tant ens aterra fer front. Però hem d’oblidar els pudors de l’edat adulta i parlar sobre ells des d’Infantil. Certament, hi ha xiquetes que sofrixen maltracte de gènere; els abusos a menors i entre ells són reals; i els adolescents inicien les seues relacions sexuals entre els 14 i 20 anys. És per tot això, que no podem esperar-nos a finals de l’Educació Secundària per dialogar sobre la sexualitat ja que perdrem un temps molt valuós. Per protegir-los dels abusos, desigualtats i malalties cal que l’Educació i coeducació sexual s’inicie amb l’Educació Infantil. 

     Aquest llibre oferix una visió que ens permetrà comprendre com d’important és dialogar sobre el sexe, la sexualitat i la coeducació sexual per tal de crear contextos d’aprenentatge en els que es potencie el coneixement i la convivència activa, compromesa i igualitària entre homes i dones. En ell es planteja com de necessari és el paper de l’escola per tal de crear situacions socials on establir una comprensió compartida del nostre entorn, enriquit per la diversitat. Hem d’emprar els diàlegs per arribar a enteniments i consensos, superant les desigualtats. Sent precís realitzar un nou plantejament del currículum per abordar la sexualitat des d’una perspectiva més àmplia que no sols incloga el paradigma de la reproducció, sinó també del fet sexual humà. La coeducació sexual ha de ser una peça clau des de l’Educació Infantil; permetent a les famílies participar en els projectes coeducatius per comprendre les relacions humanes des de la convivència i l’enteniment.

     Es reflexiona, doncs, sobre la sexualitat infantil; sempre des d’una perspectiva de comprensió on l’afecte, els desitjos, el plaer i l’amor es presenten com a elements essencials de la vida de tot ésser humà. Les influencies socials i culturals marcades pels estereotips sexuals han de veures desterrades per l’aprenentatge de la corresponsabilitat; establint-se relacions basades en el compromís, els acords i el repartiment equilibrat de tasques i responsabilitats. Per assolir-ho ens ofereix una serie d’unitats didàctiques, petits projectes i tallers integrals. Una bona base per tractar a l’aula els àmbits següent: el cos sexuat i l’adquisició de la identitat sexual; la manifestació de la sexualitat mitjançant l’afecte, el desitj, el plaer i l’amor; i la igualtat i la cura com la base d’una bona convivència entre xiquetes i xiquets. Proposant-nos, per finalitzar, alguns consells i exemples per formar i assegurar la participació del familiars en els projectes de coeducació sexual.

Parlem de música. Què suposa per al nostre desenvolupament? Una opinió com a persona i futura docent.

   La música és essencial en les nostres vides, durant totes les nostres etapes. Abans de nàixer ja notem el ritme, moviment, tonalitats i melodies del cos de la nostra mare i de l'exterior. En nàixer ens bressolen amb moviments rítmics i cançons entonades amb el major amor del món, l'amor de la nostra família. Amb les cançons de l'escola aprenem infinitat de coneixements necessaris per al dia a dia i descobrim altres melodies que ens acompanyaran en els millors i pitjors moments de la nostra adolescència. Explicat així a grans trets. Clarament, el procés d'aprenentatge i gaudiment de la música és més llarg i consta de moltes etapes. Algunes d'elles, ni tan sols tenim l'oportunitat de gaudir-les. 

     La música ens fa feliços, permetent-nos desenvolupar habilitats i intel·ligències extraordinàries per a viure. Per açò, la nostra família, en particular, i la societat, en general, han d'ensenyar-nos més sobre ella. I parle des de la pròpia experiència. Quan la teua família ha crescut i t'ha ensenyat a estimar la cultura d'un poble en la qual conviuen dues bandes de música, dues de cornetes i infinitat de grups musicals; la música comença a interessar-te, a atrapar-te. Vols saber més i millor perquè t'obrirà les portes d'un món on es comparteix un mateix aprenentatge, tema de conversa, activitat d'oci i amor per l'art. Llavors decideixes formar part d'una nova família més gran, la teua escola de música. Ara bé, les famílies han de ser conscients que l'educació musical bàsica no ha de cercar un saber professional, sinó un desenvolupament integral que ens permetrà adquirir altres coneixements. No obstant açò, moltes famílies no ho veuen així, els envaeix el pànic de la titulitis. Però estic segura que s'equivoquen. La música es gaudeix, i molt, encara que no sigues professional; aportant-te valors que d'una altra forma no podries aprendre.

    De la mateixa manera, considere que el paper dels educadors és indispensable. Està en la nostra obligació suplir aquelles necessitats que en moltes ocasions les famílies no poden satisfer. Per a fer-ho hem de treballar en equip, els mestres especialistes i generalistes hem de mantenir-nos en contínua coordinació per a aprendre uns dels altres. Finalment, considere que per a poder transmetre el gust per la música, igual que fem amb el de la lectura, hem d'escollir obres i cançons de tot tipus i estil; però que ens agraden i apassionen, a més de posseir una gran qualitat musical. Tot açò, perquè no podem pretendre despertar l'interès en alguna cosa que a nosaltres no ens apassiona. Encara que sent conscients que per a descobrir la “bona” música és necessari conèixer les dolentes. No oblidem que per a saber què és la felicitat hem de conèixer primer què és la tristeza.

     I per si esteu buscant informació sobre la música a l’Educació Infantil hi tenim el llibre: La música en la escuela infantil (0-6) de Judith Akoschky, Pep Alsina Masmitjà, Maravillas Díaz Gómez, Andrea Giráldez Hayes i l’editorial Graó.