I per què no millorem la interacció que té lloc a les aules?

      Coneguem molt bé que la interacció cooperativa a l’aula és un element essencial dins del treball cooperatiu. Tots els tipus: alumne-alumne, alumne-professor, professor-professor i família-escola; són necessaris per portar a terme aquesta metodologia de forma efectiva. Segons Johnson, Johnson i Houblec (1999) la interacció és l'element que ens permet compartir els recursos existents per ajudar-nos, recolzar-nos, encoratjar-nos i facilitar-nos els uns als altres la tasca de l'aprenentatge. De manera que tots nosaltres promoguem l'èxit de cadascun dels individus del sistema educatiu. Per això, Artavia (2011) remarca que la interacció és essencials per al desenvolupament integral de cadascuna de les persones i per a la preparació que ens permetrà la integració social.

    Sabem que una interacció cooperativa millora el clima de la classe; el seu funcionament acadèmic i social; permet el desenvolupament d’un bon aprenentatge cooperatiu; ofereix l’adquisició de valors i un creixement personal i emocional a l’alumnat. No obstant això, a les aules d’Educació Infantil i Primaria o es treballa escassament o ni es plantegen abordar les competències necessàries per a una bona interacció. I ni parlem de quan l’alumnat arriba a Secundaria o Batxillerat. Però és que no resulta fàcil aconseguir una bona interacció a l’aula perquè precisa d’una actitud positiva i, sobretot, participativa de totes les parts del sistema educatiu. Tanmateix, és necessari crear un ambient de treball amb unes regles clares i concretes per aconseguir els millors resultats. I deixar un espai dins del massificat currículum per treballar-la. 

     Però malgrat tots els entrebancs, com a mestres hem de continuar abordant la interacció a l’aula amb l’ajuda, clar, de tota la comunitat educativa, les famílies i la societat. Tenint present que cada dia hi podem trobar nous recursos que ens permetran treballar-la. En aquest món de la informació hem d’aprofitar-nos’en de totes aquelles ferramentes que hi tenim a l’abast i, com no, oferir a tota la comunitat les nostre pròpies pràctiques i experiències. Aquesta interacció en permetrà, doncs, gaudir de l’aprenentatge cooperatiu sobre la interacció cooperativa a escala mundial.

• Artavia, J. M. (2011). Interacciones personales entre docentes y estudiantes en el proceso de enseñanza y aprendizaje. Revista Actualidades Investigativas en Educación, 5(2). Consultada el 28 d’octubre de 2016, en: http://revista.inie.ucr.ac.cr/index.php/aie/article/view/74 
• Johnson, D. W., Johnson, R. T., & Holubec, E. J. (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós.

La lengua de las mariposas, una pel·lícula de José Luis Cuerda

     La lengua de las mariposas, una pel·lícula dirigida per José Luis Cuerda i basada en el relat, amb el mateix nom, de Manuel Rivas. Ens fa viatjar a la història passada d’una Espanya democràtica i il·lustra com l’arribada del feixisme s’emporta la vida i cultura d’un poble que tractava de prosperar. Una realitat cruel, portada al cinema amb la historia encisadora d’un mestre i el seu alumne.

    Es mostra en ella, un pedagogia educativa innovadora d’un mestre que no seguia les conviccions de la doctrina tradicional. I ens ensenya com l’actuació d’un bon professor influeix de manera esplèndida sobre l’alumnat i la societat. Un exemple de la sempre existent possibilitat de fer-ho millor, pel que a educació es refereix. A més, exposa la dura realitat de la dictadura, l’odi i la repressió. Tot això vist des de la perspectiva d’un xiquet que va conèixer la llibertat, la cultura i un mestre excepcional; però que posteriorment va haver de viure amb la por del franquisme.

     Aquest és, doncs, un film que pot ser un recurs educatiu per treballar, no sols la història, sinó també un sense fi de valors i principis essencials per a la construcció d’una societat inclusiva i bondadosa. Com diu Don Gregorio, mestre de la pel·lícula: si conseguimos que una generación, una sola generación, crezca libre en España, ya nadie les podrá arrancar nunca la libertad, nadie les podrá robar ese tesoro. Per això, cal seguir lluitant i treballant per a que el nostre alumnat valore, respecte i participe de forma activa en la societat democràtica actual i tracte d’esforçar-se per a que aquesta millore; respectant, sempre, la realitat multicultural existent. Convertint-se aquest film en un bon recurs per a emprar a l’aula.